Cat School Services, S.L. Càtering Barcelona Barcelona

MENJAR A CASA O EN EL COL·LEGI, QUÈ ÉS MILLOR? (diari EL PAIS)

El valor nutricional de la dieta en el menjador escolar és superior, sempre que ho dissenyi un expert

20/02/2017

L'ús del menjador escolar realitza una funció social important en proporcionar el menjar principal a nens de famílies amb recursos insuficients.

Durant el curs 2014-2015, aquest servei es va oferir en 14.571 centres, 5.916 pertanyien a centres privats i 8.835 a centres públics. Catalunya, Madrid, País Basc, Galícia, Navarra i Canàries van ser les comunitats autònomes en les quals el percentatge d'alumnes usuaris del menjador en els diferents nivells educatius va ser major.

Però, quin ha de ser el paper del menjador escolar a l'educació per a la salut dels nens i adolescents? Contribueix aquest espai a millorar la seva socialització i convivència? Què és millor nutricionalment, desdejunar i menjar en el menjador escolar o a casa?

Marcela González-Gross, vicepresidenta de la Societat Espanyola de Nutrició i responsable del Grup de recerca ImFINE, manifesta que, “actualment, tant científics, educadors com a responsables de salut pública estem d'acord, basant-se en l'evidència científica, que el centre escolar és un lloc clau per realitzar promoció de la salut i prevenció de malalties cròniques en la infància i adolescència”.

Estudis recents realitzats en població infantil i juvenil, en els quals es compara la qualitat de la dieta dels nens que mengen a casa i els que mengen en el col·legi, indiquen que el valor nutricional de la dieta del col·legi és superior, sempre que estigui dissenyada per un nutricionista expert. Alguns d'ells han comparat la qualitat de l'alimentació oferta en diferents col·legis, i han observat que quan hi havia una major qualitat de la dieta i un major cost del menú hi havia una menor prevalença d'obesitat entre els escolars. Dades del projecte HELENA, projecte de recerca finançat pel Programa Marco de la Comissió Europea i realitzat amb una mostra representativa d'adolescents, confirmen aquests aspectes i semblen indicar un millor estat nutricional i de salut en aquells joves que mengen en el col·legi.

La majoria dels estudis conclouen que, avui dia, les possibilitats del menjador escolar no estan prou aprofitades. Això és molt important i requereix d'una reflexió i d'un canvi de política, ja que en la majoria dels centres, el menjador s'adjudiquen a empreses tenint en compte només l'aspecte econòmic, quan l'important és la qualitat dels aliments i dietes que ofereixen”.

El president de la Confederació Espanyola d'Associacions de Pares i Mares de l'Alumnat (CEAPA), José Luis Pazos, veu necessari un canvi de model del servei de menjador escolar. En la seva opinió, “en el sistema educatiu espanyol, el menjador escolar és una solució de suport a les famílies que, per diverses raons, es veuen obligats a deixar a menjar als seus fills en el col·legi. “A aquest servei sempre se li ha intentat donar una visió educativa i enfocar aquest espai com a mitjà perquè els nens i nenes aprenguessin a menjar adequadament i incorporar una dieta saludable i equilibrada en els seus hàbits alimentaris".

Estem molt lluny d'altres projectes que sí resulten veritablement educatius com és el que desenvolupa Finlàndia, on el menjar forma part del dia a dia de l'alumne. ”No és una qüestió opcional, està assumida per l'administració educativa i tots els nens mengen al centre perquè és una activitat que forma part del seu procés d'aprenentatge i de la seva sociabilització amb la resta i de la consolidació de bons hàbits alimentaris, afegeix.

Cal constatar, que l'estudi ALADINO va revelar que els nens que menjaven en el menjador escolar tenien menys prevalença de sobrepès i obesitat que els que menjaven a la seva casa.

És concebible una escola en què el menjar sigui sa i és concebible una llar en què el menjar no ho sigui. Però si el menjar en la llar no és sa, les conseqüències per a la salut del nen i de tota la família van a ser dolentes a llarg termini, així que la solució no és portar-se al nen a un menjador on estigui millor alimentat que a casa, sinó aconseguir que millorin els hàbits alimentaris de la família (i de tota la societat)”, explica.

Referent a si el menjador escolar exerceix una funció social i formativa per als nens i joves, la psicòloga Isabel Menéndez Benavente opina que “els nens i joves són un col·lectiu que passa massa temps en el col·legi. És cert que per motius laborals els pares de vegades no tenen una altra opció, però de vegades és més per comoditat: no córrer per donar-li el menjar, si el nen no menja bé, etc.". "El positiu d'utilitzar els menjadors és que els nens habitualment solen menjar millor fora de casa que en la pròpia".

El president de la CEAPA considera positiu que els escolars utilitzin els menjadors perquè “menjar amb grups de la mateixa edat, en un ambient diferent del familiar, també proporciona al nen i adolescent moltes avantatges, tenint en compte que els escolars ja realitzen altres menjars com a desdejuni, berenar i sopar amb els seus progenitors". "A més", prossegueix, "en ocasions, les famílies tendeixen a complicar-se poc a l'hora d'alimentar als seus fills i alguns cauen en la temptació de donar-los el que els agrada en lloc del que els convé.

Augmentar els espais d'interacció dels nostres fills amb els seus familiars propers sempre és beneficiós. Però, la dualitat d'espais és sempre millor que només un d'ells”.
Origen: DIARI EL PAÍS